Il·lustració: Jordi Casamajor |
Caterina I de Navarra estava a la perruqueria Fascinació, a l'avinguda Doctor Mitjavila, el carrer menys semblant a una avinguda que hi ha a tota Europa. Asseguda en una butaca davant de la finestra, llegia alguna cosa a la pantalla d'un ordinador petit. Si la miraves dissimuladament, podies distingir-hi les paraules Llei d'inversions estrangeres. No ens ho vam poder perdre i vam decidir entrevistar-la allà mateix, tot i que la música andalusa a la ràdio i la senyora amb un assecador vermell que entonava «Ahora vete con ella, que ella es más joven que yo» ens feien perdre el fil de tant en tant.
–AG: ¿Divertida, la lectura?
–AG: ¿Divertida, la lectura?
–C: Quan tens l'eternitat a la teva disposició, acabes estudiant la legislació andorrana.
–IA: Estudiar el dret andorrà és un luxe que només es poden permetre els éssers eterns i Ladislau Baró.
–C: Això és discutible. De toutes façons, l'altre dia em van fer saber que hi havia només 65 societats amb un capital forà superior al 50%, i vaig decidir assabentar-me del perquè de tot plegat.
–AG: ¿I què li sembla, la llei?
–IA: Estudiar el dret andorrà és un luxe que només es poden permetre els éssers eterns i Ladislau Baró.
–C: Això és discutible. De toutes façons, l'altre dia em van fer saber que hi havia només 65 societats amb un capital forà superior al 50%, i vaig decidir assabentar-me del perquè de tot plegat.
–AG: ¿I què li sembla, la llei?
–C: Per ara tinc la sensació que m'hauria quedat amb l'obertura controlada que es va sotmetre al Consell el 1983 i es va rebutjar per un vot. Adaptada, naturalment. Ara bé, també és cert que fa anys que no consulto aquells documents, i ara no els trobo. Quan surti de la perruqueria, aniré a l'Arxiu Nacional, a veure si els localitzo.
–AG: ¿Donem la benvinguda als capitals estrangers?
–AG: ¿Donem la benvinguda als capitals estrangers?
–C: Avui en dia tothom està a favor de l'obertura, perquè ens quedem sense diners i sense negoci. Em temo que massa sovint les proclames a favor de l'obertura amaguen la voluntat encoberta de vendre el negoci abans no s'acabi d'enfonsar.
–IA: ¿Quines empreses aniria a buscar, clíniques d'estètica?
–IA: ¿Quines empreses aniria a buscar, clíniques d'estètica?
–C: ¿És una indirecta, això? [riu] Seria lògic que les clíniques d'estètica i els seus complements de benestar es poguessin instal·lar aquí, sobretot a Escaldes, per poder aprofitar el poder curatiu de les aigües termals. Però el que trobo més important és que els grans despatxos jurídics, els millors del món, es puguin instal·lar aquí.
–AG: ¿Els grans despatxos jurídics? Però a Andorra no pot exercir cap advocat de fora.
–AG: ¿Els grans despatxos jurídics? Però a Andorra no pot exercir cap advocat de fora.
–C: Hauran d'agafar advocats d'aquí, però cadascun d'ells s'haurà d'especialitzar en una cosa distinta: dret financer, dret laboral, dret de família... Avui en dia tothom és especialista en tot i en res, tots agafen qualsevol feina que els entri per la porta, i en conseqüència... ¡hi ha tanta mediocritat!
–IA: No hi estic d'acord. Els millors advocats de la història han estat advocats generalistes.
–IA: No hi estic d'acord. Els millors advocats de la història han estat advocats generalistes.
–C: Però és molt més complicat formar un bon advocat generalista, especialment des del declivi del ius comune i la proliferació de lleis a tort i a dret. Un bon despatx d'advocats fa la funció d'una ment superior, una mena d'advocat generalista ideal.
–IA: Què tenen a veure els advocats amb les inversions estrangeres?
–IA: Què tenen a veure els advocats amb les inversions estrangeres?
–C: El prestigi d'un país depèn del prestigi dels seus advocats. El primer que troba a faltar una empresa estrangera que es vol instal·lar a Andorra és un despatx d'advocats que s'especialitzi en totes les qüestions que li poden interessar. L'inversor estranger necessita algú que l'orienti, i més en un país en què la diferència entre la realitat que dibuixen les lleis i la situació de facto és tan gran...
–AG: Tornant a la llei: ¿li sembla bé el grau d'obertura o en voldria més?
–AG: Tornant a la llei: ¿li sembla bé el grau d'obertura o en voldria més?
–C: Això és el que estava intentant esbrinar quan m'han interromput. Per lògica, si en tres anys només s'han constituït 65 empreses, hom s'inclina a pensar que el grau d'obertura podria ser major.
–IA: A l'annex de la llei hi ha un llistat molt extens de sectors oberts a l inversió estrangera...
–C: Els llistats extensos són propis de lleis restrictives. Una llei d'obertura comme il faut tindria un llistat –breu i concís- de matèries reservades al capital nacional. Llegint aquesta llei fa la impressió que no estem davant el típic esquema liberal en què tot està permès excepte allò que està expressament prohibit, sinó més aviat al contrari: és evident que aquí tot està prohibit, excepte el que queda explícitament permès.
–IA: A l'annex de la llei hi ha un llistat molt extens de sectors oberts a l inversió estrangera...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada