divendres, 29 d’octubre de 2010

«La demografia és més efectiva que les armes»

Bonifacio Ulrich, comissionat del govern espanyol per a Andorra entre 1841 i 1848

El coronel Ulrich ens ha citat al Castell Motel de la Seu. Arribem puntuals, però ens toca esperar: el nostre entrevistat està acabant de dinar amb altres militars. Estem nerviosos; es tracta d’entrevistar algú que va venir a Andorra fa anys –entre 1841 i 1848– per planificar la invasió de les Valls i acabar amb el tradicional i lucratiu negoci del contraban. Passats uns minuts, Ulrich ens rep, encara entaulat en un ambient carregat del fum dels havans i dels vapors de brandi Carlos III.


–AG: ¿Com se sent després d’haver estat set anys elaborant un pla d’invasió que no es va dur a terme?
–BU: Dir pla d’invasió és dir molt. Es tracta d’una memòria encomanada per sa majestat la reina Isabel II en què la invasió es contemplava com una hipòtesi per acabar amb el contraban.


–IA: El contraban és un tret diferencial ¿Si van respectar els furs de les províncies basques per què no respectar el contraban andorrà?
–BU: La identitat no es pot basar en el frau; però, mirin, el contraban ens va sobreviure a tots plegats. No puc ocultar, no obstant, que m’hauria agradat acabar amb aquest fenomen.


–AG: Doncs ¿per què no va dur a terme la invasió planificada?
–BU: Sabíem per on passarien els canons, la cavalleria, els regiments d’infanteria... Havíem identificat els punts precisos per mantenir els destacaments i construir les fortificacions. Però, al final, jo mateix vaig desanconsellar l’operació.


–IA: ¿Per què? ¿Temia el caràcter ferreny dels andorrans?

–BU: No, als andorrans intimidar-los és fàcil, dissuadir-los ja és més complicat i sotmetre’ls és impossible. Amb la primera canonada haurien acotat el cap i en pocs minuts tindríem a la butxaca les sis claus del famós armari de la Casa de la Vall i estaríem servits com reis a la fonda del Calones, copa i puro incloses. Però aquell mateix vespre, els contrabandistes ja tornarien a creuar el riu Runer.


–AG: ¿I per que? Tindrien prou soldats per controlar-ho, ¿oi?
–BU: Ni tota la plata d’Amèrica no hauria servit per sufragar el cost de tenir soldats a tot arreu, i això sense comptar els que estarien subornats. No té sentit matar mosques a canonades.


–IA: És estrany que això ho digui un militar...
–BU: De la mateixa manera que el bon advocat és el que va poc pels tribunals, el bon militar és aquell que freqüenta poc el camp de batalla. Vostès de mi només coneixen el primer informe, que és el que d’alguna manera es va fer públic, però n’hi ha un altre...


–AG: Doni’ns més detalls
–BU: Com ja he dit abans, en el meu primer informe desaconsellava la invasió per ser massa costosa. Un cop a Madrid, però, vaig tenir el temps suficient per elaborar una segona memòria que s’ha estat aplicant mil·limètricament durant els últims 100 anys. Vaig arribar a la conclusió que la millor manera de sotmetre els andorrans era tenir paciència. La demografia és més lenta, però més poderosa i efectiva que les armes. Els immigrants espanyols han fet molta més feina de la que haurien fet els nostres soldats. I Andorra s’ha ficat de peus a la galleda: han estat els mateixos andorrans els que ens han convidat a venir en massa. I he de dir que en el meu segon informe no preveia que el col·laboracionisme de les Valls arribés fins a aquest extrem. Era impossible sotmetre els andorrans amb la guerra, i els hem sotmès amb la pau.


–AG: ¿L’elevat nombre de residents espanyols és un èxit personal?
–BU: No, el veritable èxit són els nacionals andorrans –alguns amb les potes ben negres– que no tenen ni idea de la història, ni del sentit de les institucions ni tan sols de la llengua del país...


–IA: I a sobre són del Madrid...
–BU: Sí, aquest és un punt sobre el qual m’agradaria insistir i per aquest motiu estic a la Seu.


–AG: ¿Està a la Seu per potenciar l’afició madridista a les Valls?
–BU: No, estic redactant un tercer informe les conclusions del qual ja tenia clares abans de sortir de Madrid. El primordial en aquests moments és minimitzar la influència de Catalunya sobre Andorra. ¿De què hauria servit treure les Valls de les mans dels contrabandistes per lliurar-les a un poble de prestamistes i bandolers que sempre s’ha resistit a integrar-se plenament en una nació civilitzada?


–IA: Veient com les gasta el copríncep Sarkozy ¿ha pensat a oferir-li els seus serveis?
–BU: A l’Elisi encara deuen estar llegint el meu primer informe. Els francesos s’ocupen de la parafernàlia i nosaltres recollim els fruits.

Cap comentari:

Publica un comentari