divendres, 5 de novembre de 2010

«La por a la Unió Europea és la por a un mateix»


El Gran Carlemany, emperador i mític fundador d'Andorra

El Gran Carlemany baixava per l'avinguda que porta el seu nom amb unes bosses de compra en les quals es percebien ampolles de Pastis i Ricard. Veritablement es veia gran, no tant per l'edat com per l'estatura. Una cota de malla i una espasa una mica rovellada eren una clara indicació del seu ofici de guerrer medieval. Ens hi hem apropat corrents.

–IA: ¿Què li sembla l'Europa actual?
–GC: El món ha canviat molt. Miro el mapa d'Europa i no reconec res. Diria que l'únic que queda del meu pas pel món és Andorra... i el Vaticà, és clar.

–AG: ¿El seu pas per Andorra és real?
–GC: Que jo recordi és real, però ha arribat un moment en què a mi també se'm barregen els mites i la realitat a la memòria. L'altre dia, a la Fira d'Andorra, se'm va apropar un senyor baixet, de cabells blancs, i em va dir: «Perdoni que el molesti, ¿vostè no es dirà pas Gran Carlemany?» «I tant, bon home, i tant». I aleshores se'm va presentar i em va refrescar la memòria sobre el meu pas per Andorra. Ens hi vam quedar una bona estona, al banc de la parada de la Creu Roja, just al costat d'allà on als nens els pintaven les cares, i tots demanaven que els pintessin de cavaller, suposo que per assemblar-se a mi...

–IA: Parlàvem del pas per Andorra...
–GC: Correcte. Es veu que hi havia set, vull dir, sis, il·lustres andorrans que em van ajudar. Sis cases pairals que encara ho recorden, com per exemple, Can Diumenge, i en agraïment a aquells sis andorrans vaig fundar les sis parròquies. Jo ja ni me'n recordava d'haver-les fundat, però aquell senyor que em vaig trobar a la Fira m'ho va explicar amb tant de detall...

–AG: ¿Què opina de l'apropament a la Unió Europea?
–GC: Doncs que us hi heu d'apropar, no hi ha més.

–IA: N'hi ha molts que tenen por que Andorra perdi especificitats.
–GC: La por a la Unió Europea és la por a la pròpia debilitat. A més, això de les especificitats sempre ho ha defensat la gent que ha volgut mantenir uns privilegis que sovint són més privilegis de classe que no pas de país.

–AG: Però Andorra és el que és perquè sempre s'ha sabut mantenir al marge ¿oi?
–GC: No, Andorra és el que és perquè sempre ha sabut trobar la seva escletxa en un ordre general que, evidentment, ella no havia configurat. Andorra va saber nedar a la seva manera, seguint el corrent; i el que no es pot fer és pretendre nedar contra corrent, perquè és inútil.

–IA: Li sap greu aquesta actitud?
–GC: Sí, em dol que els andorrans s'hagin tancat tant en si mateixos. Abans he dit que aquestes Valls és l'únic rastre que queda del meu imperi. I ara que l'imperi s'està reconstruint, perquè encara que li diguin Unió Europea no és altra cosa que l'Imperi Romano-Germànic, Andorra hi hauria de participar més activament. Algunes d'aquestes especificitats de les que es parla, certament, no tenen cabuda a l'Europa moderna; però n'hi ha que formen part de l'essència europea i en altres indrets fa anys que van caure a l'oblit...

–AG: ¿Quines són aquestes essències?
–GC: Andorra és un país nascut d'un contracte i que s'ha mantingut sense guerres durant segles, i això és digne d'estimar ja per si mateix. Les Valls no necessiten estar malament amb la seva història. Tenen continuïtat institucional des del segle XIII fins ara. A qualsevol síndic li podeu fer un monument, i no passarà res: cap no ha col·laborat amb una dictadura, cap no ha exterminat una part del seu poble... Andorra és dipositària d'alguns dels més preuats valors d'Europa que ha guardat gelosament durant segles. Jo voldria veure els andorrans córrer a oferir aquests tresors als seus germans europeus i no pretendre tancar-los en un cofre i deixar que el desús els faci malbé. Per això dic que tenir por d'Europa no és altra cosa que tenir por d'un mateix.

–IA: Alguns polítics que han tingut altes responsabilitats diuen no entendre aquesta mania de voler ser europeus...
–GC: ¿I què voldrien ser, africans? Perquè si del que es tractava era de ser africans, m'hauria estalviat tanta guerra inútil i no hagués baixat mai més enllà de Tolosa.

Cap comentari:

Publica un comentari