divendres, 17 de desembre de 2010

«Sense ambició napoleònica no hi ha Estat de dret»

Napoleó Bonaparte, emperador revolucionari dels francesos i copríncep francès dels andorrans

Escriure les contraportades dels divendres sempre porta alguna sorpresa agradable, però hi ha sorpreses d'una magnitud que supera totes les expectatives. Un diumenge assolellat, l'endemà de les Jornades de la SAC, Napoleó Bonaparte es va posar en contacte amb nosaltres. No vam voler deixar passar l'oportunitat d'entrevistar-lo.

–AG: ¿A què devem l'honor d'aquesta entrevista?
–NB: Com probablement sabreu actualment estic retirat de la política activa, de tal manera que fins i tot trobo el temps suficient per fullejar la premsa andorrana. La setmana passada vaig llegir a les pàgines de la vostra gaseta les declaracions d'un notari de Lleida amb idees clarament medievals sobre el sentit del dret i de la justícia. He pensat que era responsabilitat meva com a copríncep vostre deixar clar el meu posicionament al respecte.

–IA: ¿Quin és el seu posicionament?
–NB: El notari Arnau de Vall-llebrera es mostrava contrari a la promulgació d'un Codi Civil a Andorra, cosa que jo considero prioritària. Dono per descomptat que tothom està d'acord en què la llei ens iguala a tots i protegeix als oprimits contra el poder arbitrari del més fort. Una llei escrita, pública i sistemàtica que està a l'abast del ciutadà i pot ser llegida i compresa per tothom ens dóna armes per defensar els nostres drets.

–AG: Que el batlle jutgi conforme a l'equitat no sembla mala idea...
–NB: No, el jutge ha de ser la boca de la llei, que deia el vell baró de Montesquieu. A més a més, la llei no es limita a ser únicament la creació i l'instrument d'aplicació del poder polític. També és l'expressió de la voluntat del poble. El dret no és només un simple reflex o ombra del poder.

–IA: Hi ha qui diu que aquest sistema és coherent, però poc realista...
–NB: El que no és realista és deixar la justícia i l'equitat en mans d'un jutge. Això suposaria la necessitat d'una preparació tècnica i moral dels jutges que actualment és impossible d'aconseguir. Hi ha qui ens acusa de fer servir una pirotècnia conceptual i a canvi només ens ofereix la foscor que provoca l'absència de conceptes clars.

–AG: D'acord, però per què creu que és necessari fer un codi exhaustiu?
–NB: Per no deixar-nos cap llacuna. La indeterminació jurídica minva els drets de les persones que, dins d'un sistema jurídic modern, han de ser definides com a titulars de drets i obligacions precisament per garantir l'equitat.

–IA: Una perspectiva molt napoleònica, la seva.
–NB: M'agrada ser conseqüent. Avui se sol qualificar la codificació com una ambició napoleònica en un sentit despectiu, com si es tractés d'una aspiració vana i inútil, però l'Estat només existeix en la mesura i en la forma en què s'expressa en el Dret. Si no fos per aquesta ambició napoleònica vosaltres no tindríeu l'Estat democràtic i de dret que teniu ara. I em sorprèn que el qüestioneu quan no fa ni 20 anys que us vàreu dotar d'una Constitució. ¡Ja és cert que la memòria dels pobles és ben curta!

–AG: Vostè va donar una Constitució als espanyols i no als andorrans. ¿Per què va mantenir una estructura heretada del ius comune medieval?
–NB: Admeto que va ser una decisió purament tàctica. Els andorrans em van demanar que restaurés el coprincipat i no vaig poder dir que no. Tenia molts fronts oberts; comprendran que no podia mantenir una guerra amb Rússia i Andorra a la vegada.

–IA: ¿Li sap greu que no hi hagi cap carrer dedicat a vostè al Principat?
–NB: Els andorrans sempre han tingut una imatge poc precisa de la meva persona. No els culpo: Durant els anys i panys que Andorra va estar sota l'imperi de dos sistemes educatius, l'espanyol i el francès, i els nens anaven a l'escola francesa al matí i a l'espanyola a la tarda, jo guanyava les batalles al matí i les perdia a la tarda. Comprendran que així és molt difícil suscitar l'admiració necessària entre la població com perquè a hom li dediquin un carrer.

Cap comentari:

Publica un comentari