Il·lustració: Jordi Casamajor |
Antoni Puig, capellà d'Escaldes, politòleg, autor del Politar Andorrà el 1763
Com mitja Andorra –l'altra mitja està tancant llistes electorals- fa dies que no ens podem despenjar del twitter. Enmig de la voràgine de comentaris ens va sorprendre un escrit en català antic. El signava un tal Antoni Puig, que afirmava ser l'autor del Politar Andorrà. «És important tenir un Govern fort, però encara ho és més tenir una oposició forta #andorravota». Resulta que mossèn Puig té el twitter vinculat al facebook i a través d'aquesta altra xarxa social vam poder quedar amb ell a la cafeteria del Plaza un parell de dies després.
–AG: Quina alegria finalment poder parlar del ‘Politar'...
Com mitja Andorra –l'altra mitja està tancant llistes electorals- fa dies que no ens podem despenjar del twitter. Enmig de la voràgine de comentaris ens va sorprendre un escrit en català antic. El signava un tal Antoni Puig, que afirmava ser l'autor del Politar Andorrà. «És important tenir un Govern fort, però encara ho és més tenir una oposició forta #andorravota». Resulta que mossèn Puig té el twitter vinculat al facebook i a través d'aquesta altra xarxa social vam poder quedar amb ell a la cafeteria del Plaza un parell de dies després.
–AG: Quina alegria finalment poder parlar del ‘Politar'...
–AP: Del Politar no penso parlar-ne, és una obra de joventut totalment desfasada. Ara la política es juga a les xarxes socials. De fet, el meu bon amic Maquiavel està elaborant una versió de El Príncep via twitter. No el seguiu? Doncs ho hauríeu de fer, i al doctor Fiter i Rossell, també.
–IA: ¿Ell també és a twitter?
–IA: ¿Ell també és a twitter?
–AP: Sí és clar, va ser un dels primers. ¿No us hi heu fixat mai que les màximes del Manual Digest tenen format de tweets? En termes de política via twitter Andorra sempre ha estat un país pioner. ¡Bones crítiques vam rebre al segle XVIII per això!
–AG: Parli'ns una mica més d'aquella polèmica del segle XVIII.
–AG: Parli'ns una mica més d'aquella polèmica del segle XVIII.
–AP: Haver nascut 200 anys abans que vosaltres és un mer accident, no un mèrit. No té sentit ressuscitar polèmiques del passat sobre la comunicació política que al segle XXI haurien d'estar totalment superades.
–IA: Parlem del seu comentari a twitter. ¿Per què és més necessària una oposició forta que un Govern fort?
–IA: Parlem del seu comentari a twitter. ¿Per què és més necessària una oposició forta que un Govern fort?
–AP: Més necessària, no ho sé, però sí més fàcil d'aconseguir. Un govern fort es pot demanar, però no es pot prometre, dependrà de l'aritmètica al Consell i, per tant, de la voluntat dels electors. En canvi, una oposició forta sí que es pot assegurar a priori.
–AG: ¿Com?
–AG: ¿Com?
–AP: Amb partits estructurats.
–IA: Hem tingut una oposició forta amb partits gens estructurats
–IA: Hem tingut una oposició forta amb partits gens estructurats
–AP: No, potser heu tingut una oposició bel·ligerant, però en cap cas forta. L'oposició estava formada per dues plataforma heterogènies amb múltiples discrepàncies internes. I si bé les discrepàncies són censurables al si d'un Govern, encara ho són més en qui ostenta la responsabilitat de fer oposició.
–AG: Tot això ja ho sabem, però ¿quina utilitat tindria una oposició forta?
–AG: Tot això ja ho sabem, però ¿quina utilitat tindria una oposició forta?
–AP: Mirin, vostès potser no ho saben, perquè hi ha molts moviments polítics que no surten del tot a la llum. Quan a la legislatura 2005-2009 el gabinet d'Albert Pintat només tenia majoria relativa al Consell hi havia algun ministre que s'anticipava als problemes que podien sorgir i buscava l'aquiescència del principal partit de l'oposició, aleshores el PS, abans de tramitar alguns textos. Fins i tot hi havia assumptes que passaven abans per l'avinguda Meritxell que per la sala del Consell de Ministres.
–IA: Virtut del ministre en qüestió, que diria el seu amic Maquiavel...
–IA: Virtut del ministre en qüestió, que diria el seu amic Maquiavel...
–AP: Sí és clar, però també deia Maquiavel que si bé els grans homes de la història no són deutors de la fortuna, sí que ho són de l'oportunitat. I en el cas que els explico, el ministre en qüestió es trobava amb l'oportunitat que ofereix una oposició estructurada i on saps perfectament qui mana.
–AG: I ara no l'han tingut, és clar...
–AG: I ara no l'han tingut, és clar...
–AP: Quan el Govern del PS acordava alguna cosa amb Ladislau Baró i Joan Gabriel la dinamitava; o al contrari. I si a això hi afegim ApC... imagini's.
–IA: Aleshores ¿li augura un bon futur als partits estructurats i forts?
–IA: Aleshores ¿li augura un bon futur als partits estructurats i forts?
–AP: Si tots són estructurats, sí; però en l'estat actual de coses, presumir de partit estructurat és perfilar-se com l'oposició perfecta. El PS hauria de vigilar amb segons quins lemes. El vell principi divide et impera està desfasat i ha donat pas al nou principi: estructura'ls i guanyaràs. Quina sap si darrere l'estructuració del PS no hi ha l'ombra allargada del PLA.
–AG: No m'ho crec. Això no té sentit.
–AG: No m'ho crec. Això no té sentit.
–AP: Jo no pontificaria sobre el que té sentit o no si estigués parlant amb un home del segle XVIII al qual hagués trobat a twitter.