«Andorra té els xacres mal col·locats»

il·lustració: Jordi Casamajor

Ortiga, bruixa remeiera de Sorteny

Alguns pensen en una bruixa i veuen una senyora d'edat avançada, amb els cabells blancs i una berruga al nas. Res a veure amb l'entrevistada d'avui: Algú que domina les forces de la natura el mínim que pot fer és mantenir-se jove i guapa. Ortiga s'ha especialitzat en l'estudi dels camps energètics i aspira a ser ministra d'Ordenament Territorial per poder aplicar les seves teories. 

–IA: ¿És tan important, això de camps energètics?

–OS: ¿No us heu preguntat mai per què hi ha carrers i voreres que funcionen molt millor que els altres? ¿Per què Escaldes ha anat amunt i Andorra la Vella ha anat avall? 

–AG: ¿Per què?

–OS: Les localitats es divideixen en sectors diferenciats, com si fossin formatges. A cada sector li correspon una activitat i, per tant, una energia concreta. Passa el mateix amb les cases i les persones. Amb el temps, però, pot ser que els pols energètics canviïn, i això modifica les activitats de cada zona. No és innòcua la manera en què el pol energètic està situat, perquè pot estar més o menys en consonància amb el fluir de l'energia universal. 

–IA: ¿Com està el pol energètic a Andorra?

–OS: Desequilibrat, i bona prova en són les comunicacions viàries. Quan a Andorra s'hi arribava per camins, les entrades eren molt més diverses que avui. El riu Runer i el Port d'Envalira eren passos importants, però també n'hi havia d'altres i no era pas tan estrany entrar a les Valls pel Port Siguer a Ordino o pel Port de Cabús a La Massana. Les energies estaven més equilibrades; i ara s'ha estructurat tot el país al voltant d'un únic eix. Això ha condicionat i ha anquilosat les activitats, la imaginació i la vida. ¿No tenen la impressió que a Andorra les coses no acaben de fluir, que la creativitat està encallada, està...? ¿Ho veuen? Ni tan sols a mi em surten les paraules precises. Andorra té els xacres mal col·locats. 

–AG: ¿Els xacres?

–OS: Sí, un país és com un cos humà, i de la mateixa manera que el cos i l'ànima es divideixen en les tres parts que va identificar Plató: la racional, la irascible i la concupiscible, també el territori es divideix en tres parts: la intel·lectual, la de la força i l'organització i la de l'instint. Ordino és un exemple molt clar de canvi de camp energètic. 

– IA: Ordino ha canviat molt poc en els últims 100 anys...

–OS: Ha canviat poc en aparença, però molt quant al camp energètic, perquè fins al segle XIX d'Ordino se'n treia ferro i hi havia fargues. Era la parròquia més industrialitzada d'Andorra; ara, en canvi, es presumeix de tot el contrari. Ubicar la zona més industrial a Santa Coloma va ser un error. 

–AG: Digui'ns com s'ha d'orientar l'eix industrial a Andorra

–OS: ¡Ep! Per això cobro. Un altre aspecte que potser Andorra no ha sabut digerir del tot és l'eclosió de les classes socials que porta aparellada la modernitat. A l'Andorra antiga i mítica rics i pobres vivien absolutament barrejats. I en canvi, ara tothom és capaç d'identificar zones i pobles d'aquest país on tendeix a acumular-se la gent més desfavorida i zones on volen viure les persones adinerades. 

–IA: Però això és el que passa a la majoria de les ciutats occidentals...

–OS: Fixeu-vos que els models d'èxit d'aquestes ciutats tendeixen a promoure una certa barreja de classes socials: Antigues naus industrials es converteixen en lofts per a la gent més o menys rica, es construeixen pisos de protecció oficial a les zones tradicionalment benestants... però en qualsevol cas, jo estava parlant de les mancances que té Andorra; això no vol dir que no les tingui qualsevol altre lloc. 

–AG: ¿Què ens recomana?

–OS: Que en lloc de fer el mapa d'infraestructures viàries es fes un mapa de canals energètics. Necessiteu un professional expert en camps d'energia, una assessoria d'un valor... diguem de... 487.296 euros que reorganitzi energèticament Andorra.